1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l'Àtica. 1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l'Àtica o als seus habitants. 2 1 m. [LC] Dialecte del grec antic que es parlava a Atenes a l'època clàssica. 2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l'àtic. 3 adj. [FLL] Pur, simple i d'una elegància refinada, s'aplica a un estil literari o artístic. 4 m. [LC] [AQ] Pis superior d'un edifici situat més amunt de la cornisa. 5 m. [MD] Part superior de la caixa timpànica, on s'allotgen el cap del martell i l'enclusa.
